Introducció de Víctor Pérez i Flores. Traducció del francès de Mayka Lahoz.

L’aspecte més interessant de l’obra de René Girard —aquell que desperta més fascinació en els uns i alhora suscita l’escepticisme més radical dels altres— és el fet que es tracta d’una teoria que en ple segle xxi, davant el relativisme hegemònic, pretén donar una explicació global i integrada de gairebé tots els fenòmens culturals, des del procés d’hominització i els orígens de la cultura fins a l’exposició raonada que ofereix sobre la fi dels temps.

A "Veig Satanàs caure com el llamp", la primera obra de Girard que es publica en català, hi conflueixen el teòric de la literatura, l’antropòleg i l’exegeta bíblic. El llibre constitueix l’aplicació pràctica més reeixida de la teoria mimètica, la gran aportació teòrica de René Girard sobre la necessitat que han mostrat totes les societats de designar un boc expiatori contra el qual es desferma la violència. La singularitat dels relats bíblics, en la lectura de Girard, rau en el fet que expliquen aquesta violència des del punt de vista de la víctima i no pas dels botxins. En paraules de René Girard: «Els relats mítics representen les víctimes de la violència com a culpables. Els relats bíblics i evangèlics representen aquestes mateixes víctimes com a innocents.»

René Girard (Avinyó, 1923 - Standford, 2015). Filòsof, antropòleg i teòric de la literatura, es doctorà en història a la Universitat d'Indiana el 1950. Va ensenyar en diverses universitats dels Estats Units. Al seu llibre "La violence et le sacré", s'endinsa en el mecanisme del boc expiatori: la recerca d'un enemic comú que concentra la ira unànime de tota la col·lectivitat. A "Veig Satanàs caure com el llamp" (1999, a Fragmenta el 2021) aprofundeix en aquest mecanisme i n'estudia les particularitats en els relats evangèlics de la Passió, interpretats de manera estrictament antropològica.

Víctor Pérez i Flores (Barcelona, 1975) és filòsof i dinamitzador cultural. Doctor en ciències del patrimoni i de la cultura per la Universitat de Girona, ha centrat part de la seva recerca en la Història intel·lectual de Catalunya abordant l'impacte del pensament filosòfic (Francesc Pujols, Diego Ruiz i Eugeni d'Ors) en el desenvolupament social del començament del S. XX. Ha editat l'inèdit d'Eugeni d'Ors Els fenòmens de l'atenció (2017). Viu en família a Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, des d'on organitza cicles de conferències sobre pensament i inquietuds del món contemporani, en col·laboració amb El Museu Diocesà de Solsona i la Biblioteca Carles Morató.

Mayka Lahoz (Barcelona, 1972) és doctora en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha exercit durant 11 anys de professora associada. S'ha especialtzat en l'estudi del pensament filosòfic, polític i ètic de Jorge Semprún, al qual ha dedicat la tesi doctoral (2011). Va guanyar el Premi Joan Profitós d'assaig pedagògic al 2000 amb l'obra La pedagogia com a lectura ètica. Hospitalitat, alteritat i estrangeria. Ha sigut membre fundador del Grup de Recerca en Antropologia de l'Educació (GRAE – UAB) i del Seminari d'Anàlisi i Promoció de Valors Interculturals (SAPVI – ICE UB). També ha format part del projecte ARAI 07/08 d'Ajuts a la Recerca Aplicada en Immigració a Catalunya (UB). Ha publicat diversos articles sobre filosofia i antropologia de l'educación en revistes especialitzades, també en llengua francesa.