Una trobada fortuïta en un tren i un crepuscle de tardor desvetllen en la Rosa un seguit d’imatges, que semblaven oblidades, del seu paisatge íntim, de la seva família... Tot d’una, la guerra, la postguerra, els diferents llocs on ha viscut, la gent que ha estimat, desfilen pel seu record com els meandres d’un riu plàcid en aparença, però que, de tant en tant, amaga remolins inesperats.
Asseguda en un banc del llarg passeig del seu poble, la Rosa perd la noció del temps fins que sent xiular un tren i s’adona que ja s’ha post el sol, comença a fer fred i és força lluny de casa.
Amb una prosa delicada tenyida de melanconia, Núria Albó viatja, a través de la memòria de la protagonista, cap al nostre passat més recent, i ens el fa compartir d’una manera prodigiosa.

Amb motiu del norantè aniversari de la novel·lista Núria Albó, recuperem la seva obra més emblemàtica, en què la memòria de la protagonista evoca tant el seu record personal com la nostra història recent.

Núria Albó (La Garriga, 1930)
És poeta i novel·lista, i té una extensa producció de narrativa infantil i juvenil. Les seves novel·les per a adults tenen un tret distintiu molt particular: la realitat sociopolítica i cultural com a condicionant de pes en la vida dels personatges.
Quan xiula el tren és la seva novel·la més representativa, i hi trobem el seu estil més depurat. De perfil autobiogràfic, hi utilitza tècniques i recursos del gènere memorialístic, per bé que la seva protagonista mostra una gran força vital que l’empeny a escapar-se de la maquinària del narrador omniscient. La novel·la té reminiscències proustianes no només per les citacions artístiques, que aquí són sobretot musicals, sinó també per l’atmosfera que envolta el dia a dia entre el poble de Carrasquella (la Garriga) i la ciutat (Barcelona), símbol de cultura i alliberament, i la fixació pels detalls de la vida quotidiana, veritables marcadors del pas del temps.Biografía del autor
Núria Albó (La Garriga, 1930) És poeta i novel·lista, i té una extensa producció de narrativa infantil i juvenil. Les seves novel·les per a adults tenen un tret distintiu molt particular: la realitat sociopolítica i cultural com a condicionant de pes en la vida dels personatges. Quan xiula el tren és la seva novel·la més representativa, i hi trobem el seu estil més depurat. De perfil autobiogràfic, hi utilitza tècniques i recursos del gènere memorialístic, per bé que la seva protagonista mostra una gran força vital que l’empeny a escapar-se de la maquinària del narrador omniscient. La novel·la té reminiscències proustianes no només per les citacions artístiques, que aquí són sobretot musicals, sinó també per l’atmosfera que envolta el dia a dia entre el poble de Carrasquella (la Garriga) i la ciutat (Barcelona), símbol de cultura i alliberament, i la fixació pels detalls de la vida quotidiana, veritables marcadors del pas del temps.