Presentem una nova edició d'aquest gran clàssic de la literatura de terror.

El jove advocat Jonathan Harker viatja a Transsilvània per tractar amb el comte Dràcula els aspectes legals de la compra d'uns quants immobles de Londres en què ell ha actuat com a representant de l'aristòcrata. En arribar al seu castell comença a notar detalls molt estranys, tant en l'amfitrió com en l'edifici, que desperten les seves sospites... i no triga gaire a adonar-se que ell ja no és un hoste sinó un ostatge en el castell en ruïnes i envoltat de llops del comte Dràcula. Conscient que corre perill, avisa per carta la seva promesa, la Mina, que s'ha quedat a Anglaterra en companyia de la seva millor amiga, la bellíssima i seductora Lucy. Dràcula és una obra mestra de la literatura de terror, un clàssic que fixa les bases del gènere de vampirs, presentant uns personatges tan inoblidables com el mateix comte Dràcula o el caçador de vampirs per excel·lència, el professor Van Helsing. Plantejada com una la novel·la epistolar, es construeix sobre les cartes creuades dels personatges i les cròniques dels seus diaris personals, i té una qualitat literària i una habilitat narrativa més que remarcables, ja que els personatges tenen graus de coneixement diferents sobre l'acció, la qual cosa fa que en resulti una lectura addictiva que gira al voltant de la lluita constant entre el bé i el mal.





Coincidint amb el 125è aniversari de la publicació original i el 175è del naixement de Bram Stoker, presentem una nova edició d'aquest gran clàssic de la literatura de terror.

Bram Stoker (Clontarf, Irlanda, 1847 - Londres, 1912)
Va créixer en el si d'una família burgesa i treballadora que tenia com a única fortuna la biblioteca familiar. Malalt des de ben petit, va haver de fer llit fins als 7 anys, de manera que va rebre la seva primera instrucció amb un professor particular. Durant aquest temps, la seva mare li explicava històries de misteri, que després van influir en la seva obra, i el seu pare li practicava sangnies terapèutiques. Va estudiar matemàtiques i ciències al Trinity College, va començar a treballar com a funcionari; també feia ressenyes com a crític teatral i va començar a publicar obres de teatre i relats curts de misteri. L'any 1876 va marxar a Londres per acompanyar l'actor Henry Irving, de personalitat despòtica i que el tractava com un esclau (sembla que fins i tot li va servir d'inspiració pel personatge de Dràcula). Va viatjar amb ell per tot Europa, i Irving el va portar als racons i als prostíbuls més sòrdids del continent, on va contraure la sífilis. De tornada a Anglaterra, ell i el seu amic Oscar Wilde van caure rendits davant dels encants de Florence Balcome (que fou la inspiració de la Lucy) i tots dos la van festejar. Florence va triar a Stoker i, malgrat el desengany, els dos amics no van trigar gaire a fer les paus. De fet, Stoker va ser dels pocs amics que es van mantenir fidels a Wilde després de la seva caiguda en desgràcia. L'any 1897 Stoker va escriure Dràcula, que gira al voltant d'un personatge vagament inspirat en la figura història de Vlad Tempes el Empalador. El llibre va fixar les bases de la literatura vampírica, en atorgar al comte Dràcula una complexitat psicològica que va molt més enllà del monstre de les llegendes populars. Bram Stoker va morir a causa de la sífilis l'any 1912, i es veu que en els seus darrers instants no parava d'assenyalar una cantonada de la seva cambra mentre repetia: strigoi ('vampir' en romanès).