La malaltia de la covid-19 ha sacsejat el nostre planeta durant els tres darrers anys. Anteriorment, moltes altres epidèmies i algunes pandèmies havien causat en el seu context històric un impacte social i personal molt alt, amb els canvis consegüents en els diferents àmbits de la societat. Tan-mateix, podem dir que les transformacions provocades per la covid-19 han estat més ràpides i evidents, entre altres motius, per la facilitat de moviment dels individus i per l?existència d?Internet, que possibilita la propagació de la informació a tots els racons del món. Per tot això, les paraules vinculades a aquesta pandèmia són un exemple paradigmàtic de les transformacions que solen patir els termes quan el seu ús i la seva circulació s?eixamplen. Però com ha repercutit aquesta situació en els més joves de la societat? Com han assimilat l?allau de paraules especialitzades que s?han difós fora de les esferes dels experts? 

Rosa Estopà ha aconseguit aplegar un extraordinari grup d?autors de diversos camps amb un objectiu concret: examinar els imaginaris que la pandèmia ha generat en els nens i els adolescents a través de 22 termes, com ara coronavirus, distància social, aïllament, mascareta o quarantena. Els nens i els adolescents, com sabem, han estat molt afectats per la pandèmia, tot i que les seves veus, idees i experiències a penes s?han tingut en compte. L?originalitat d?aquest llibre rau en el fet que comparteix les definicions descriptives dels mots més representatius de la pandèmia de covid-19, així com els dibuixos corresponents, que han elaborat alumnes de Primària i Secundària durant el 2022. Aquesta informació és tan valuosa com bella, alhora que és transparent i incisiva, ja que permet explicar els imaginaris dels menors després de l?experiència vital d?haver viscut la primera pandèmia del segle XXI.  

 

Presentació (Jonathan McFarland) 

Introducció. LEXCOVID, un projecte amb metodologia col·laborativa bottom-up (Rosa Estopà) 

Capítol 1. Difusió social del vocabulari de la pandèmia i el seu reflex en la cultura popular (Fernando A. Navarro) 

Capítol 2. Del coronavirus al test d?antígens: un nou vocabulari circula pels centres educatius (Imma Creus, Cristina Estopà, Joan Parés, Núria Velàzquez) 

Capítol 3. Els imaginaris terminològics sobre la pandèmia: mirades des de la infància (Ona Domènech-Bagaria) 

Capítol 4. Els imaginaris terminològics sobre la pandèmia: mirades des de l?adolescència (Jordi Planella) 

Capítol 5. Límits en la terminologia de la covid-19: entre l?aïllament i el confinament (Ana Rosa Terroba Reinares) 

Capítol 6. Mateixos mots en edats diferents: la progressió del coneixement científic (M. Isabel Santamaría-Pérez) 

Capítol 7. PCR i vacuna: des dels nens fins als experts (Ludovic Masson) 

Capítol 8. Mutacions terminològiques: estudi contrastiu dels termes virus i vacuna abans i després d?una pandèmia (Rosa Estopà) 

Capítol 9. El coronavirus és de color verd o vermell? Imaginaris de dibuixos sobre termes de la pandèmia (Jorge M. Porras-Garzón, Laia Vidal-Sabanés) 

Capítol 10. Infografies terminològiques sobre la covid-19 per a infants i adolescents (Rosa Estopà, Laia Vidal-Sabanés) 

 

Rosa Estopà 

Professora titular del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra, directora de la Càtedra Pompeu Fabra i investigadora del grup IULATERM de l?Institut de Lingüística Aplicada. Impulsora del Portal sobre llenguatge i medicina IULAMED. Autora del Primer diccionari de medicina il·lustrat, destinat a nens i nenes de Primària.