Els segadors amb l'harmonització musical feta per Francesc Alió s'escoltaren per primera vegada el 4 de juny de 1892. La seva incorporació al repertori de l'Orfeó Català fou clau per a facilitar-ne la difusió i, tot i que les interpretacions inicials no tingueren cap relleu especial, el mateix any 1892 Lluís B. Nadal ja els definia com «com un verdader himne nacional».

Les primeres propostes per a trobar un himne -que caldria escriure, recuperar o popularitzar-, cal situar-les al 1887. L'any 1894 La Veu del Montserratáinsinuà la possiblitat de convertir Els segadors en himne català aprofitant-ne la creixent popularitat. Des de 1897 s'escoltaren a peu dret la majoria de les vegades i tot seguit amb el cap nu.

La versió reduïda que, el 1898, en féu Emili Guanyavents de seguida es divulgà i obtingué un èxit esclatant. Les persecucions governamentals no feren altra cosa que afavorir-ne la simbologia i el coneixement, atès que empenyeren a convertir Els segadors en un referent inevitable de qualsevol acte o actuació catalanista.