La premsa i la bibliografia de l'època permeten de constatar com l'afecte sentimental de les quatre barres, sempre viu a Catalunya, es convertí en un emblema d'identitat. A l'entorn de 1890, amb la campanya proteccionista, prengueren força com a símbol del nou moviment polític que reinvidicava la possibilitat d'assumir cotes d'auto-govern més o menys àmplies, a partir de la descentralització administrativa que es consolidà al llarg de la dècada de 1890 coincidint amb altres moviments massius de protesta per actuacions governamentals considerades lesives per als interessos econòmics(tractats comercials) o identitaris (reforma del codi civil).

áLa primera interdicció policial a l'exhibició de la bandera, el 1897, en acabar-se l'acte del Missatge al rei dels hel·lens, en facilità una difusió més polititzada, a remolc de les persecucions militars, civils i fins i tot eclesiàstiques a l'ús públic de les quatre barres a partir dels anys 1898-1899.

áLa identificació entre les quatre barres i Catalunya esdevingué plena en temps de la Solidaritat Catalana, i passà a ser assumida per tota la societat sensibilitzada, que parlà ja sense embuts de bandera nacional.